La conca de l’Ebre ha tancat l’any hidrològic amb un 18% més de precipitacions que la mitjana dels darrers 20 anys. En concret han caigut 665 litres per metre quadrat de mitjana. Segons el balanç fet aquest divendres per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), tenen especial rellevància episodis com el de la dana de l’octubre passat que a banda d’afectar València també es va traduir amb intenses pluges al Pirineu. La responsable del SAIH Ebro, Ester Ruíz, ha destacat que hi ha superàvit tant al marge esquerre com al dret, on hi ha hagut una recuperació important gràcies a un estiu plujós amb un 35% més del normal, beneficiant sobretot al sistema Oliana-Rialb.
L’any hidrològic va finalitzar el passat 30 de setembre i la CHE valora que ha estat un any de “normalitat” amb relació a l’atenció a les demandes que han tingut, ja que les reserves dels embassaments han estat superiors a la mitjana. En aquest sentit, el cap de planificació de la CHE, Miguel Ángel García, ha valorat positivament que aquesta capacitat ha permès desenvolupar sense problemes les activitats agrícoles al conjunt de la conca i també se n’han pogut beneficiar les empreses de producció hidroelèctrica. Així mateix, García ha dit que ha estat un bon any per al turisme de neu i rural.
La distribució al llarg de l’any hidrològic apunta que d’octubre a desembre va ser molt humit, amb un 22% de superàvit de precipitacions; de gener a març va ser lleugerament humit, amb un 12% de superàvit; de l’abril al juny va ser normal; i l’estiu va ser molt humit, amb un 35% de superàvit. La conca de l’Ebre acumula doncs dos anys de superàvit de precipitacions, ja que el 2023-2024 va registrar un 14% més de pluges i nevades. Després de les sequeres acumulades entre els anys 2021 i 2023, s’ha passat a una situació de “normalitat” a tota la conca.
Un cas diferent és el balanç de la neu acumulada durant el passat hivern. En general, és negatiu, ja que hi ha hagut poques nevades a excepció de dos moments de la temporada, a finals de març i a mitjans d’abril. Això va fer que el desgel fos bastant escac i a més va ser ràpid perquè les temperatures de l’abril i del juny van ser extremadament altes.
Les reserves d’aigua embassada van arribar al seu màxim a principis de juny, amb aproximadament 7.000 hectòmetres (el 90% de la capacitat total de la conca), per damunt dels 5.818 hectòmetres cúbics (74,6%) de mitjana dels darrers cinc anys en aquestes dates, i per damunt de la reserva que hi havia a principis de juny de 2024, que va ser de 5.970 hectòmetres cúbics (76,5%). Això no obstant, com que a principis de juny no hi havia una bona reserva de neu, molts embassaments van començar a retallar reserves de forma ràpida.
Actualment, la reserva d’aigua acumulada és de 4.210 hectòmetres cúbics (54%), inferior a la de fa un any, que era de 4.505 hectòmetres cúbics (58%), tot i que encara és superior a la mitjana dels darrers 5 anys en aquestes dates, que és de 3.770 hectòmetres cúbics (48%).
La CHE destaca el “notable canvi” de la situació de les reserves al marge dret, especialment afectades per la sequera del 2023, que entre d’altres, va provocar el tancament anticipat del canal d’Urgell. Durant aquest any hidrològic, l’aigua embassada a finals de setembre arribava a prop dels 400 hectòmetres cúbics (58,8%), una xifra superior a la mitjana dels darrers 5 anys (320 hectòmetres cúbics, 47%), com també a la reserva de fa un any, (245 hectòmetres cúbics, 36%).
Siurana continua amb emergència
Només hi ha una part de la conca que ha continuat amb situació d’escassetat. Es tracta de la conca del Siurana, a la demarcació de Tarragona, on les pluges no han estat prou abundants i s’hi acumulen 35 mesos en situació d’emergència per escassetat, tot i que enguany ha estat una mica millor que els anteriors. Per pal·liar aquesta situació, s’ha finalitzat el projecte de bombeig d’aigües de l’Ebre a l’embassament de Guiamets.
